© Linguistica Occitana 7 (setembre de 2009) [www.revistadoc.org ] © Francesc GONZÁLEZ I PLANAS Universitat de Girona Cartografia de les posicions de subjecte en gascó * 1. Introducció L’objectiu d’aquest estudi és contribuir a la caracterització del mapa de les posicions de subjecte en les llengües romàniques de subjecte nul a partir d’adequar la proposta de Frascarelli (2007) als subjectes preverbals de l’occità gascó. Partim de la hipòtesi que la distribució de les partícules enunciatives que i e en el context d’una oració subordinada està correlacionada amb la posició que ocupen els subjectes dins el mapa de la perifèria esquerra oracional. Per completar les evidències que donen suport a la nostra hipòtesi, també analitzem la col·locació dels pronoms clítics de l’asturià (enclisi vs. proclisi) en els mateixos contextos, car s’ha observat que la distribució dels enunciatius en gascó i la col·locació dels clítics en asturià presenten paral·lelismes tot i no tractar-se del mateix fenòmen sintàctic. L’estructura de l’article és la següent : En l’apartat 2, descrivim el marc teòric que utilitzem en la nostra anàlisi, i.e. la proposta cartogràfica de la perifèria esquerra de Frascarelli (2007), la descripció dels Tòpics a partir dels tests i les observacions d’Erteschik-Shir (2007) i la descripció de les estratègies d’embalatge informatiu en gascó. En l’apartat 3, presentem les dades analitzades i les hipòtesis de les quals partim. En el subapartat 4.1, fem una anàlisi explicativa de la distribució dels subjectes preverbals en gascó en relació amb l’ús de les partícules enunciatives que i e en oracions subordinades ; mentre que en el subapartat 4.2 analitzem les dades de l’asturià (col·locació dels clítics pronominals) ; en el subapartat 4.3 fem una anàlisi unitària dels fenòmens estudiats. En l’apartat 5 ressenyem algunes propostes sobre el que « introsiu » i la recomplementació en altres llengües romàniques. Finalment, en l’última secció (§ 6), formulem les conclusions principals. Per acabar, només remarcar que aquest article és fruit d’un treball que encara està en una fase inicial, amb el qual pretenem aportar proves que donen suport empíric a les hipòtesis de partida, però que en cap cas no és definitiu. 2. Marc teòric Tradicionalment, en gramàtica generativa s’ha acceptat que els subjectes postverbals de les llengües pro-drop s’obtenen d’ajuntar (Merge) un pro expletiu a la posició d’especificador de TP per satisfer el Principi de Projecció Ampliat (i.e. EPP, Chomsky (1995)), la qual cosa evita que el subjecte lèxic es mogui des del domini-θ fins a aquella posició ; alhora que els subjectes preverbals fixen la seva posició a Spec-TP gràcies a un trasllat argumental, com passa en les llengües de subjecte explícit : (1) a. [ TP pro EXPL [ Tº V–T ] [ vP DP s t v ]] * Voldria mostrar el meu agraïment més sincer al Dr. Claus D. Pusch per haver-me facilitat una còpia del seu Corpus Occitano-Gascon, a l’audiència del OLO5 pels seus comentaris i als revisors anònims per llurs comentaris. De totes maneres, qualsevol error o omissió és únicament i exclusiva responsabilitat meva. 83