Tothom acostuma a estar d’acord amb la idea que per possibilitar el desenvolu- pament és necessari construir infraes- tructures. Doncs bé, la realització d’obres com aquesta constitueixen la creació d’infraestructura historiogràfica, abso- lutament necessària, en aquest cas, per al desenvolupament de la història de la comunicació. A hores d’ara, a Antonio Checa li calen molt poques presentacions en el món de la història del periodisme. Aquest prolífic professor de la Universitat de Sevilla s’ha atrevit a tractar el difícil tema de la premsa espanyola durant el Sexenni. El gran nombre de publicacions existents, i la volatilitat de les capçaleres del moment, dificulten una aproximació que es pretengui exhaustiva, i constitueixen les raons principals de la dificultat d’aquest tema d’estudi. El llibre s’articula a l’entorn d’una base de dades que conté les referències bibliogràfiques de la premsa publicada durant el Sexenni Revolucionari. La tasca principal, i potser la més meritòria d’aquest treball, és que en recull les referències exis- tents dels diaris i altres periòdics publi- cats en aquests anys. L’obra s’estructura en tres parts. La primera, referida a «Las familias políticas y su prensa», està dedicada a analitzar la premsa dels diferents grups polítics. Aquí tracta el tema amb un plantejament cro- nològic que alhora esdevé temàtic. Però a més de considerar les publicacions de les diverses faccions polítiques, inclou una introducció al període així com algun capítol destinat a la premsa obrera i un altre a la premsa especialitzada. Per tant, pel fet d’anar més enllà de la premsa estric- tament política, el contingut de l’apartat supera el que s’anuncia en el títol. La segona part se centra en l’estudi de la premsa en la capital de l’Estat. La justificació de l’atenció específica dona- da a la premsa madrilenya es basa en la mateixa evidència estadística que mostra una importància molt significativa de la premsa de Madrid respecte a la d’altres llocs de l’Estat. La tercera i darrera part consisteix en una anàlisi regional de la premsa existent a cada comunitat autònoma. Malgrat que l’estructuració d’aquest apartat, feta a par- tir de l’organització territorial de l’Estat d’avui en dia, pugui semblar una mica anacrònica, certament està prou justifi- cada. La majoria de les aproximacions que fem vers el passat de la història del perio- disme les realitzem des de la realitat de la nostra pertinença a una o altra comuni- tat. En alguns dels capítols que dedica a la premsa de cada autonomia fa una des- cripció província a província, mentre que en d’altres l’anàlisi s’estructura a partir dels diferents grups polítics. En aquest sentit contrasta la gran atenció dedicada a Andalusia, fins i tot si ho comparem amb la que dedica a Madrid. Del llibre podem dir que és una obra positivista, en el bon sentit del terme, que també el té. La tasca taxonòmica feta per l’autor, la descripció acurada, la genealo- gia de moltes publicacions, resulta real- ment admirable. L’absència d’un apartat de conclusions és el que denota les pre- tensions sobre tot descriptives del treball. En el llibre no s’explica amb detall quin ha estat el procediment emprat per l’autor en la realització de la seva recerca. Tan sols al final, quan es descriuen les fonts emprades, ens diu que ha treballat a l’Hemeroteca Municipal de Madrid, a la Municipal de Sevilla, a l’Hemeroteca de la Casa de los Tiros de Granada; que ha Ressenyes Anàlisi 35, 2007 293 CHECA GODOY, Antonio El ejercicio de la libertad. La prensa española en el Sexenio Revolucionario (1868-1874) Madrid: Editorial Biblioteca Nueva, 2006