Sanchis-Ibor, C.; Palau-Salvador, G. Mangue Alférez, I.; Martínez-Sanmartín, L.P. (Eds.) Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, València, Universitat Politècnica de València, 2014. doi: http://dx.doi.org/10.4995/ISL2014.2014.158 172 El naixement de la sèquia Major de Corbera a començaments del segle XVI Salvador Vercher Lletí Arxiu Municipal d’Alzira salvador_vercher@yahoo.es Resumen. En 1516 comienza a construirse la acequia Major de Corbera. El nacimiento de este sistema de riego, de origen fluvial, no es un hecho aislado, sino que se enmarca dentro de la “revolución hidraulica” que transformó la comarca durante los siglos XV y XVI. El promotor del nuevo canal de irrigación será el señor de la baronía de Corbera, Joan de Borja y Enríquez, duque de Gandia, quien posibilitará que Miquel de Maganya construya el bocacaz de la acequia y que Pedro Donzell construya esta, no sin antes haber vencido la oposición del consejo municipal de Sueca. Palabras clave. Acequia, ingenieros hidráulicos, baronía de Corbera, Joan de Borja i Enríquez. Abstract. In 1516 began the construction of the Corbera's Major canal. The origin of this irrigation fluvial system is located in the "the hydraulic revolution" which transformed the region during the 15th and 16th centuries. The promoter of the new irrigation canal was the lord of Corbera, Joan de Borja and Enriquez, duke of Gandia. He ordered Miquel de Maganya to build the mastergate of the irrigation ditch, and Pedro Donzell to build the ditch, after overcoming the opposition of the municipal council of Sueca. Keywords. Irrigation channel, hydraulic engineers, barony of Corbera, Joan de Borja i Enríquez. 1 Introducció La present comunicació vol centrar-se en la gènesi d’un sistema de reg, el de la séquia Major de l’extingida Vila i Honor de Corbera (també coneguda popularment com la séquia dels Quatre Pobles) 1 , la qual conforma un sistema de reg que històricament ha irrigat la major part dels termes municipals de les actuals poblacions de Riola, Fortaleny i Corbera, i unes poques hectàrees del de Polinyà 2 . No és la primera vegada que ens acostem al passat 1 Pense que és obligat fer un breu esment sobre el nom de la séquia. En l’actualitat, és coneguda amb el nom de “séquia dels Quatre Pobles”, en clara al·lusió a les localitats que reguen d’aquesta. Però el seu nom oficial, del qual no sempre es fa ús, és el de sèquia Major de l’extingida Vila i Honor de Corbera. Aquest topònim és interessant per dos motius; el primer pel nom en si de “Major”, la qual cosa vol posar èmfasi en la jerarquització de l’espai irrigat; i en segon terme, perquè fa esment a la desaparició, “extingida” dirà, de l’antic espai feudal “vila i honor de Corbera”. Aquest és el títol que el rei Alfons el Magnànim li atorgà, el 1418, en recuperar-la per a la Corona, i ha estat el nom de la senyoria quan ha format part del Reial Patrimoni: 1418- 1465 i 1580-1837, any aquest darrer en el qual es dissol aquesta entitat per formar cada poble que la integrava ajuntament propi. I si la senyoria o baronia pren el nom de Corbera és pel castell, ja que no era aquesta localitat la més important, sinó que era Riola, el lloc més poblat, i el territori on s’obri la séquia Major i on està el canó, és a dir, la porta que obri i tanca l’entrada de l’aigua a la séquia; per això, al final del segle XVI rebia el nom de la séquia de Riola. 2 En 1850 les aigües de la séquia Major de l’Extingida Vila i Honor de Corbera irrigaven 7.291 fanecades. D’aquestes, 4.000 corresponien a Corbera, 1.800 a Fortaleny, 1.400 a Riola i 91 a Polinyà. Vide Arxiu Municipal de Corbera (AMC): Fons Sèquia Major. “Espediente de las deliberaciones y demás atribuciones pertenecientes a la Junta de Aguas de esta estingida Villa y Honor de Corbera en el corriente año 1850”; E- 1/2, f. 8.