Traçant l’ocupació dels Pirineus: la Balma Guilanyà i els caçadors recol·lectors del Tardiglacial i l’Holocè antic al Prepirineu Oriental JOEL CASANOVA, JORGE MARTÍNEZ-MORENO, RAFAEL MORA A la memòria de José María Merino i George Laplace INTRODUCCIÓ La presència dels caçadors recol·lectors del Tardiglacial i l’Holocè als Pirineus sud- orientals és poc coneguda. Tradicionalment s’havia considerat que l’escàs nombre de jaciments situats en espais de muntanya, era el resultat de les rigoroses condicions climàtiques, que impedien l’accés a uns ecosistemes considerats inhòspits. En els últims anys a les primeres serralades de la vessant sud-oriental dels Prepirineus s’han localitzat diversos assentaments com Chaves, Forcas 1 i Alonsé a Osca (Utrilla, 2002, Montes, 2006), a Lleida la Cova del Parco (Fullola-Pericot, 2001). Aquests llocs indiquen l’existència d’una població humana preholocènica que ocupa i gestiona de manera recurrent els espais perifèrics prepirinencs en contacte estret amb la vall de l’Ebre. Menció a part mereixen Balma Margineda –a Andorra (Guilaine i Martlzuff (coord.), 1995)– i Montlleó –a la Cerdanya (Mangado et al., 2006)–, que confirmen la presència humana durant el Pleniglacial i el Tardiglacial als Pirineus. Aquesta incipient xarxa de jaciments evidencia que l’ocupació d’aquesta àrea geogràfica durant l’últim període glacial, és més que un fenomen anecdòtic. No obstant això, queden per resoldre qüestions referides al tempo i modo de com es van gestionar aquests entorns durant els períodes extrems de la fi del Pleistocè. Pel que fa als patrons d’ocupació dels caçadors recol·lectors en aquest mateix espai geogràfic durant les primeres etapes de l’Holocè, es comença a tenir un registre tecno- tipològic i cronològic força homogeni, que obre noves expectatives. En els últims anys, s’han descrit conjunts lítics que des del punt de vista tècnic trenquen amb el tradicional dualisme Epipaleolític microlaminar/geomètric, proposat per sistematitzar les indús-