1 L Avenç, 185 (1994), pp. 58-62 ELS NOUS MOVIMENTS RELIGIOSOS Manuel Delgado Circula avui una tesi que ningú sembla atrevir-se contrariar: la que s'ha produint un fort augment en la demanda de sentits de la vida com a conseqüència del fracàs o desacreditament de les grans ideologies laques i de les esglésies institucionalitzades. A partir d'aquest supòsit en el que es basa la presumpta singularitat del moment religiós actual, es desplega el que es creu poder presentar com un fenomen inquietant, quan no un autèntic perill civilitzatori. Es tracta de la proliferació a les societats industrialitzades de corrents místics inèdits, sovint d'índole pèrfida, que haurien proliferat darrerament en les societats industrialitzades, parasitant el que és figurat com "el gran buit espiritual" de la societat posmoderna. Un criteri analític més seriós tindria dificultats per fer-se càrrec d'aquest assumpte donant per bones les trivialitzacions que l'afecten. En primer lloc, perquè és fàcil constatar que aquests moviments per a la salvació personal van néixer o assoliren màxims nivells d'incidència no com a reacció davant el malograment de les grans esperances emancipadores dels anys 60, sinó acompanyant-les. D'altra banda, un mínim de rigor no tindria més remei que dissoldre la qüestió de les noves sectes religioses -entenent secta com ho fa Weber, és a dir com associació religiosa en la que l'acceptació i l'ingrés són voluntaris, i no, com passa amb les esglésies, per naixement- en la problemàtica molt més ampla de la competència entre cosmovisions en al d'unes societats complexes caracteritzades pel lliure trànsit de significats i vincles identitaris. Això implica, entre altres coses, que no estaria legitimat científicament un criteri que segregués els nous moviments religiosos d'altres adscripcions a partir de característiques que no li són en absolut exclusives. Una observació prou acurada posaria de manifest d'immediat com la majoria de trets diferencials que li solen ser atribuïts a les noves religiositats són comuns tant al conjunt de les esglésies homologades com per un bon nombre d'instàncies laiques de vinculació electiva que no preveuen un espai pel misteri en llurs interpretacions de l'univers i la història. Dit d'una altra manera, hi ha un repertori comú d'eficàcies socials, psicològiques i intel·lectuals susceptibles d'explicar la globalitat de formes tant racionalistes com religioses d'integració activista: proveir d'allò que la