DOI10.1344/Materia2020.16-17.6 1 Aquest estudi es pot situar entre les recerques col·laterals o complementàries del projecte d’R+D: HAR2017-85910-P: «Justicia y Juicio: representa- ciones artísticas en la Cataluña medieval y moderna» del Grup EMAC de la Universitat de Bar- celona, amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Agència Estatal d’Investigació. Fondo Europeo de Desarrollo Regional, Unió Europea. 2 Impartides en el meu breu pas per la Universitat Autòno- ma de Barcelona, en un ja remot curs 1983-1984 i per encàrrec del professor Bonaventura Bassegoda, a qui he d’agrair aquest bateig «modernista». Per més que les classes inicials potser és millor no recordar-les gaire. 3 L’art funerari català de l’entorn del 1900 va ser el tema Rosa Alcoy LA PASSIÓ SEGONS TINTORETTO. DEL JUDICI AL DAVALLAMENT Il più terribile cervello che abbia avuto mai la pittura. GIORGIO VASARI Consideració preliminar Abans d’entrar en matèria m’agradaria explicar el meu interès per Tinto- retto com a medievalista i historiadora de l’art. 1 Potser serviria dir que les meves primeríssimes classes el van tenir com a protagonista, junta- ment amb Paolo Veronese. 2 Abocada per exigències de la docència del moment a parlar d’egipcis, del Veronès i de Tintoretto en un conglomerat rar però engrescador, em va atraure en particular l’obra del darrer. En tenia alguna noció i m’interessava el seu tractament del color i de les formes, que el portaria a adobar, amb un esperit certament original, uns continguts coneguts i que, en alguna mesura i per raó d’aquest mateix tractament extraordinari, es removien per descobrir-nos vessants insospi- tats d’una matèria religiosa o mitològica prou extensa. No negaré que en l’elecció també pesa el meu rebuig d’unes especialitats definides per crono- logies i que, massa tancades en elles mateixes, descriuen una dictadura absoluta llargament imposada en els nostres camps d’estudis. Podria afir- mar que vaig deixar de creure, ja fa molt, que l’estudi de l’art hagi de tenir fronteres temporals que no cal traspassar. La veritat és que no hi he cregut mai, encara que poc o molt hagi respectat el perfil de medievalista, impel·lida per la seqüència dels treballs en curs o altres factors afegits i un marc d’estudis força específic que, vist aïlladament i quan apareix blindat artificiosament, repercuteix de manera negativa en els resultats i, en definitiva, fa més mal que bé. El fet és que les meves primeres recerques no es van inscriure en el camp de l’art medieval. 3 La meva intenció era dedicar els estudis a l’art contemporani, fonamentalment a l’art dels segles XIX i XX, al qual mai no he donat l’esquena del tot i, així, per bé que la tradició artística de la densa Edat Mitjana ha estat l’objectiu principal de la meva recerca, també és cert que m’he interessat de forma progressiva per qüestions que avancen MATÈRIA, núm. 16-17, 2020, ISSN 1579-2641, p. 75-148 Recepció: 21-1-2020 Acceptació: 18-3-2020