ROCES DE DISSENY I FORMA NARRATIVA MIQUEL MALLOL ESQUEFA MIQUEL MALLOL ESQUEFA Llicenciat en Filosofia. Dissenyador in- dustrial i d'interiors. Professor de Teo- ria del Disseny a l'Escola Elisava. Coordinador pedagògic i professor d'Estètica i Metodologia de Disseny a l'Escola I.A.D.E. de Barcelona. Tal vegada sigui possible creure encara en aquell bell afany cultural que assumí el Disseny en el seu origen, quan, valent entre la cobdícia i la tenebra in- dustrial, projecta cap als nostres dies uns valors que aspiraven a molt més que a aportar solament solu- cions immediates de benestar o de qualitat material de vida. Aquest designi, vinculat a inquietuds ètiques i estètiques, que precisament avui tornen a ser explí- citament defensades, fa que ens sedueixi encara la ro- màntica voluntat d'unir un pensament radical, gai- rebé filosòfic —una reflexió sobre la mateixa reflexió projectual—, amb la necessitat urgent d'una interven- ció deontològica en els objectes d'ús de la vida quo- tidiana. Potser encara és factible confiar que la ten- sió entre aquests dos extrems pot dignificar la comesa professional fins al nivell més noble dels actes humans 1 . Certament és un propòsit molt ambiciós que, així que l'assumim, ens legitima de bon principi, preci- sament per la gran extensió temàtica que abraça, invitant-nos a usar tots aquells punt de vista que creiem adients per a parlar-ne, per a referir-nos-hi, fins i tot des de les més estranyes reflexions teòriques. Totes les mirades se senten capacitades per a referir- se a aquest projecte de superació dialèctica, mal que ja sospitem que moltes no ens podran oferir verita- bles i oportuns suggeriments. Per tant, no és pas la manca de recursos descrip- tius el que dificulta i fa més problemàtic, el domini dels límits del Disseny; al contrari, n'és l'excés, el que obliga a una complexa tria, a una llarga i laboriosa selecció. Avui sembla, però, que aquesta empresa ha es- devingut més lleugera, ja que hi podem incorporar un nou i valuós material d'estudi: la història de la mateixa teoria del Disseny. Efectivament, les reflexions sobre el Disseny ja tenen passat, és a dir, ja podem assenyalar-hi unes èpoques, classificar uns continguts, descobrir-hi intencions, encerts i desenganys. I sobre- tot podem aprendre dels camins ja recorreguts. No ens hem de limitar solament a dialogar amb els al- tres autors en aquells passadisos improvisats enmig de la feina quotidiana, ja podem començar a creure en una acadèmia teòrica, suport per al llançament de noves propostes més enlairadores, més fines i efecti- ves. Aquest és el fet que ens assenyala Bruce Archer, tot encoratjant-nos a la recerca en l'àmbit concret del procés, quan afirma que: «La metodologia del Dis- seny és viva i, bé, existeix sota el nom de recerca del Disseny» 2 . Perquè quan una cosa és viva, després d'haver demostrat anteriorment una fervent i frenè- tica vitalitat, és que encara ho és, de viva, és a dir, pot dirigir una més assossegada mirada a tot allò que ja és passat, llunyà en el temps. Intentem nosaltres iniciar aquesta nova reflexió, tot seguint les darreres propostes del seu mestratge, Temes de Disseny. H89/3. pp. 83-9I