Els amants i els altres. Una visita al tercer amorós en la literatura catalana medieval Vicent MARTINES Universitat d'Alacant Els tercers s'escampem, de vegades imperceptibles, arreu dels esquemes convencionals de la cultura cortés. El seu domini significatiu i funcional és més estés que no sembla. Ara i ací sols tracte d'oferir una visió inicial i no exhaustiva de les seues funcions, d'algunes obres en què, en la literatura ca- talana medieval, podem percebre que fan la seua. I Ara com ara, el que primer ens crida l'atenció és l'amor mateix. En la li- teratura medieval, especialment allà on sentirem el tast cortés, l'amor no sols és el que hi ha entre els amants. És alguna cosa més. Una passió 2 (Badia, 1986: 19), el desig o l'enyor, el dolor i la melangia per algú -diuen que una «dona»- sense defectes, plomall de virtuts, inexpugnable per això mateix; massa intractable, sempre inabastable perquè sovint no devia ser sols ésser humà. Més aviat hi devia haver més: ideals, models i motles religiosos o acabats de despaganitzar. Entre ell i ella hi havia una mena d'amor que no els afectava només com a amatents. L'home voldrà elevar-s'hi i alTibar, millor i purificat, a allò que l'amor representa 3 . La dona hi serà enmig, mitjancera en una relació relativitzada en la qual no sempre se sentia el que sembla. L'amor se sublima. És, en part, perquè, vora la segona meitat del segle XIII, calia que s'hi afermassen moltes coses. Hi havia les croades, la desfeta occitana i la condemna el 7 de març de 1277; marciran lafin 'amors. Vindrà un altre triangle, més misteriós, institucional i amb més miratge flagel·lador, la Trinitat (Kohlher, 1964: 44, nota 54). Ella, la dona, serà un ens transitiu, I Aquest és un desenvolupament del que va ser la comunciació que vaig presentar, sota el títol «Un joc de terços. El tercer en la literatura catalana medieval. Una visió inicial», al «III Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval» que es va celebrar en octubre de 1989 a la Universitat de Salamanca. «Les Actes d'aquest Congrés, després de quatre anys, han aparegut tot just (1994)>>. Lola Badia (1986: 19) allà on parla de l'amor com a Força i sentiment arrabassador, que fa d'eix narratiu. 3 Jean-Charles Huchet (1987). AI cap i a la fi, el joc és trascendir, anar més enllà: Jacques ChifFoleau (1980) i el clàssic Alfred Jeanroy (1934). Moshé Lazar (1964), amb Charles Campoux (1965) i amb René Nelli (1975) són -entre un munt ben gran- un conjunt descriptiu i potser explicatiu interessant de les subtilitats d'una joguina pretesament inspirada per trascendir cap a no se sabia ben bé què. Ens hi ajudaran, a més, les raons de J. S. Lewis (1963) i les renexions de L. T. Topsfield (1975: 70-110) i de Jean Markale (1977,190-216).