– 17 – Visca el Rei i la religió! El reialisme durant el Trienni Liberal (1820-1823) Ramon Arnabat Mata La revolució de 1820, encapçalada per l’aixecament de Rafael del Riego i les revoltes urbanes de la perifèria peninsular, provocà la resauració de la Consitució de 1812 a Espanya. La iniciativa de les forces liberals deixà fora de joc les forces absolutises davant la indiferència de la major part de la població, que observava com s’esfondrava el règim de la monarquia absoluta que havia esat incapaç de solventar els greus problemes que patia el país. En poc temps, entre març i juny de 1820, el règim consitucional s’esengué arreu del país: es formà un govern i es desplegaren els caps polítics, s’elegiren els ajuntaments, les diputacions i les Corts mitjançant sufragi universal masculí, s’or- ganitzà la Milícia Nacional, i es posaren en funcionament les societats o tertúlies patriòtiques. A l’ensems que s’engegaren un seguit de mesures per acabar amb el règim senyorial de propietat i implantar un règim econòmic capitalisa, tot plegat enmig de les contradiccions socials que això generava entre els diversos grups socials. Durant els anys del Trienni es desplegà una oposición frontal al sisema libe- ral, conformada per l’antirevolució popular i la contrarevolució elitisa. Ambdues confuïren en el reialisme, que tingué una gran implantació a Catalunya i d’altres territoris de l’esat espanyol. D’alguna manera s’esaven posant els fonaments del carlisme poserior. Tot plegat donà pas a tres anys clau en la hisòria de la Catalunya i l’Espanya contemporània: el Trienni Liberal o Consitucional (1820-1823), durant el qual es desplegà plenament el règim consitucional, la qual cosa suscità l’admiració dels