1 LES CARÈNCIES DE LA INSTITUCIÓ. LES MESQUITES EN EL CONTEXT DE LA SOCIETAT CATALANA Jordi Moreras 1 Universitat Autònoma de Barcelona 1. Introducció L’any 1974 un grup d’estudiants universitaris provinents de països àrabs van obrir a Barcelona, en concret en el barri de La Sagrera, el que hauria de ser el primer oratori musulmà a Catalunya. En l’actualitat existeixen més de dos-cents locals que funcionen com a sales d’oració arreu del país. Cada una d’elles representa un bocí de la història d’una presència que aviat acumularà quaranta anys de recorregut. I, malgrat el temps passat, encara la nostra societat segueix desconeixent la trajectòria d’aquests col.lectius, donant per bones totes aquelles pressumpcions que han estat elaborades a partir d’un garbuix impressionant que barreja immigració, religió, pors i fanatismes. L’opinió sobre aquests col.lectius segueix imperant sobre l’anàlisi. Això explica la tendència que tenim a convertir els seus afers propis en debat públic, on els arguments serveixen més per a treure pit en un fingit arravatament identitari que no per a analitzar i entendre les dimensions de la convivència en una societat plural. Si hom pensa en reconstruir la trajectòria d’un col·lectiu minoritari en base als titulars de premsa que aquest ha generat ( 2 ), potser ens trobem davant de dues evidències: per una banda, l’atenció social que segueix generant en la societat catalana la presència musulmana, malgrat que les seves principals simbologies segueixen ocupant un discret lloc en l’espai públic. I per l’altra, incapacitat d’aquests col·lectius per a poder respondre a aquestes percepcions socials, i les seves dificultats per a elaborar imatges i relats alternatius. A Catalunya, ja portem uns quants anys acumulant coneixement empíric entorn la forma i els mecanismes d’estructuració comunitària dels col.lectius musulmans. S’ha pogut constatar que ens trobàvem davant de processos que es formulaven de forma més complexa que no un simple transplantament de pràctiques culturals i religioses. Que era precís observar en detall la forma i el significat que aquestes adquirien en un context social diferent, i com intervenien en l’elaboració d’identitats distintives. Encara que la tendència, en molts estudis, segueix ancorada en un perspectiva descriptiva i sociogràfica, es fa precís reorientar la nostra mirada analítica, per tal d’incloure una dimensió qualitativa que ens permeti progressar de l’apariència al contingut de les visibilitats de la presència musulmana a Catalunya. Igualment sembla necessari formular interrogants de tipus epistemològic, que intentin resoldre una qüestió tant fonamental com explicar perquè hem centrat la nostra atenció analítica sobre uns temes i no 1 Investigador al Centre de Recerca en Governança del Risc-Universitat Autònoma de Barcelona. Email: jordi.moreras@uab.cat 2 Segueixo pensant que es tracta d’un error metodològic de primer ordre la reconstrucció que alguns analistes fan d’aquesta presència, partint de l’acumulació de notícies de premsa com si es tractessin de dades empíriques brutes, que només cal acumular i seqüenciar per tal de poder reconstruir una realitat “tal com aquesta va transcórre”.